Un alema havia acabat la carrera de Filologia romanica en una Universitat
alemana. Alli li havien ensenyat que totes les llengües romaniques procedien
per evolucio del llati i que la seua diversificacio se devia a la diferent
pronunciacio de les paraules a la perdua a modificacio d'alguns dels seus
sons.
Com l'estudiant de qui parlem volia preparar-se be per a opositar
a catedra d'esta especialitat, va voler ampliar els seus coneiximents
teorics veent en la practica coms'havia relalisat eixa evolucio fonetica en
les diverses nacions que parlaven en llengua romanica.
El seu metodo era escoltar la llengua viva: s'assentava en un cafe, bar o restoran i procurava establir conversacio en la gent i anotava les seues observacions.
Primerament va anar a Roma, per a vore l'evolucio del llati a l'italià.
S'assenta en un restoran i li demana al moço en llati: "panem". El moço li
advertix: se diu "pane".
I l'alema anota en la llibreta la perdua de
la: "M" final del llati "panem".
D'Italia passa a Espanya i visita Madrit. Alli fa la mateixa operacio:
s'assenta en un cafe de la Gran Via i li demana al qui el servia: "pane",
tal com havia depres en Italia.
El moço respetuosament li diu: "aquí,
señor, se dice PAN ".
I l'alema trau la llibreta i apunta "pan", fen constar la perdua de dos
lletres o sons en relacio a l'acusatiu llati "panem".
De Madrit se dirigix a Valencia. S'assenta en el restoran i demana "Pan" i
el jove que l'atenia li contesta: Senyor, aci diem "PA".
I l'alema escriu el nom en la llibreta, observant que s'han perdut ya
tres lletres o sons del primitiu llati "panem".
En aço, per casualitat en un universitari que coneixia un poc l'alema i,
parlant del objecte del seu viage, l'alema digue que d'alli se dirigía a
Sevilla.
A proposit d'aixo, l'universitari li adverti que en Andalusia
encara eren mes grans les perdues de sons, puix, en Sevilla particularment
se menjaven la mitat de les paraules.
L'alema pren el tren i se planta en Sevilla, s'assenta en una cadira en un hotel i, quan va a demanar el "pa" , se'n recorda de l'advertencia de l'univesitari valencià, i pensant en la perdua progresiva de sons:panem, panel pan, pa...,exclama: p.. .p.. .p...
El romaniste per fi havia encertat: s'havia anticipat a qualsevol
correccio possible.
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.