Era una chiqueta que s'anomenava MINA, tan bona chiqueta i graciosa,
tan obedient a lo que li manaven els majors ,tan servicial en ter tot lo que
podia en favor dels atres ,que tots la volien.
Esta chiqueta vivia en una
casa molt pobreta, sos pares no tenien mes fortuna que lo que guanyaven en
les seues mans.
La chiqueta no tenia mes diners que els que guardava en
una lladriola, de la miqueta de paga dels dumenges.
Un cert dia va eixir
de casa en intencio de jugar en companyia dels amiguets, Joanet i Peret.
Els, va trobar en el carrer i els va preguntar: ¿ aon aneu? i ells
contestaren: com dema es la festa de la mare, hem eixit a comprar-les un
regal.
Mina va dir: espereu-vos un poquet i anire a casa, i portare
diners per a comprar-li yo tambe a ma mare un regal per a dema.
S’en anà corrents a casa, va traure de la lladriola els diners que tenia,
va tornar aon estaven els seus amiguets i van anar junts a comprar els
regals.
Joanet i Peret, com eran rics, varen comprar a sa mare un bon
regal: pero Mina, com era pobreta, el va comprar mes insignificant.
Al donar-se conte de la diferencia, Mina, es va posar molt trista
pensant: me'n anire al camp, fare un poro de floretes silvestres i li'l
donare a ma mare junt en el regal que li he comprat.
Se deixa als amiguets, s'encamina a la costera, una montanyeta junta al
poble, i comença a arreplegar flors silvestres: unes, rogetes, atres
,blanquetes, de color rosa, blavetes, morades, etc, de tota clase de colors,
pero chicotetes.
Les ajuntà en un pom i, tota pagada, se dirigix a sa
casa.
Pel cami li ix al encontre una velleta molt arriscada, la qual
se planta davant d'ella i li diu: ¿A on vas Mineta?.
I ella contesta:
vinc de fer un ramell de flors per a ma mare, que dema es la seua festa;
voldria fer-li un bon regal pero soc molt pobreta i no puc ferli'n atre
millor, ¡ Mire, i li ensenya lo que havia comprat!.
La velleta, que era una fada benefica desfraçada, coneixia les virtuts
de la chiqueta i li va dir: no te preocupes per aixo, Mineta, estic enterada
de la teua conducta tan bona dins de casa, en l'escola, en l'iglesia, en
l'horta i en el carrer, i vullc recompensar-te, dema demati vine aci, a on
ara estem, i dins d'eixa coveta que veus ahi, encontraras un bon regal per
a ta mare.
La chiqueta se'n aná a casa tota ilusionada i no li va dir res a sa mare.
El dia sigüient acudix a la coveta que li va indicar la fada , escarba un
poquet i es troba una bolseta plena de diners, que la velleta li havia
deixat amagada, en premi a les seues virtuts.
Mina, alegrement, corre
als comerços, que aquell dia estaven oberts a pesar de ser festa, li
compra a sa mare un vestit precios, arriba a casa, li dona un bes a sa
mare i el vestit que li havia comprat, dient: mare, aci te porte este
regal, per ser el teu dia, i per a que sapies lo molt que te vullc.
Sa mare queda de lo mes, extranyada de vore tan bon regal i li pregunta:
¿ d'aon has tret eixe vestit? ¿ com tens tu diners per a comprar un
vestit tan car?.
La chiqueta li explica l'encontre que va tindre en
la fada el dia anteriór, i li ensenya la bosseta que va trabar en la
cova.
Sa mare no se ho creia, per lo que la chiqueta digue a sa mare:
anem i voras la coveta i el punt a on escarbant he encontrat la bossa.
Anaren a la cova i alli estava la fada velleta, qui confirmà
les paraules de Mina.
La fada solemnement digue: Yo mateixa he posat
els diners en eixe punt per a premiar a la teua filla, per lo bona
chiqueta que es.
Que seguixca per eixe cami que, moltes vegades,
encara en este mon, recibirà la recompensa.
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.