Un home treballava en el camp i, per a no destorbar-se, es fea portar tots els dies el dinar al punt a on tenia la faena.
Cada dia la seua dona li posava en un perol el que menjar, que s'encarregava el chiquet de portar-li'l a migdia.
Succei que una volta la dona li va amanir en un perol caldo de gallina, molt sustancios, en unes tallades de carn molt apetitoses.
El perol penjava d'un cordell que li servia d'ansa, en el fi de que el portador no es cremara de la calentor i fora mes bo de portar.
El chiquet va agarrar el perol de l’ansa, i el portava en la ma, fent'lo anar avant i arrere, com si fora un incenser, pero en cuidado de que no se li volcara i, anant chulant pel cami, es dirigia a l'hort on treballa va son pare.
Quan estava a mitan cami, el pobre chiquet tenia fam, i va pensar: " si me menge una carneta, mon pare no ho coneixera".
Trau una talladeta de carn, utilisant una forquilla de fusta que portava per a no escaldar-se els dits, i se la menja sense pa ni res.. Quan estava un poquet mes avant, va repetir l’operacio: " Per una talladeta, mon pare no ho coneixera" i trau del perol una atra carneta i se la menja d'un tiró.
I tantes vegades va caure en la tentacio, que al final en el perol no quedava mes que el caldo. Arriba a on estava son pare i, este, al vore el caldo sense tallades, li pregunta al chiquet: "¿Que ha passat, que aci no hi ha mes que caldo?.
El chiquet contesta: Pare, es que he tropeçat pel cami i el perol ha
anat a redolons per terra, sort que nos ha trencat, pero s’ha escampat tot
per terra i no he pogut arreplegar mes que el caldo.
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.