Antigament les cases dels llauradors acostumaven criar un cerdel que
podien engordir facilment en les sobres dels menjars, pinyol, criadilles
bollides, cols, naps, carabaces, garrofes, etc.: en cual-sevol cosa que els
tiraren a la fanzella o llibrell.
Quan arribava el temps de la matamça,
ésta solia constituir un aconteiximent familiar: se reunía tota la parentela
alrededor del porc, ao on tots tenien alguna faena que fer: lligar el porc,
degollar-lo, cremar les cerdes, destrozar-lo i finalment distribuir-lo
segons l'aplicacio que es donava als troços: de les cuixes feen pernils,
( arroblint-les de sal i posant-les baix d’una pedra gran); els budells els
aprofitaven per a omplir-los de carn picada, fen choriços, llonganices,
botifarres d’arroç o de seba , el magre el fregien per a fer frito ( que
guardaven tot l’any en una gerreta) i de la cansala feen panchetes que
posaven ben saladetes junt als pernils, la sanc l’arreplegaven en un librell,
i hasta esl osos apreciaven per a donar-li sustancia la caldo.<
Era costum general fer bandes, del productes de la matança, a tots el
“compromisos” familiars o amicals, a tots el que devien algun favor o
convenia “quedar be” per tindrels contents.
Per lo regular una chiqueta
era la encarregada de portar les platerades de regal als seus destinataris.
La mare posava en el plat un poquet de cada cosa, ho tapava en una
servilleta, i donava instruccions a la chiqueta de lo que havia de dir en
cada casa.
En una ocasio la mare de familia va preparar un d’eixos “presents” per una
veïna, que no li fea molta gracia, pero que volia tindre de cara, i li va
explicar a la chiqueta lo que havia que dir: “mira, li diu, aniras alli i
diras: ave maria ¿espot pasar? Ella te contestara: sens pecat concebuda,
avant qui siga” Tu diras, “ aci m'envia ma mare per a que prenga este
present" Fent un comentari sobre el poc gust en que el fea, i canviant la
veu, va afegir: "a vegades beses mans que voldries vore cremades".
La chiqueta tota "paga", mes pita que un sorell, portant el present en les
mans, se'n va a casa de la veïna i solta el discurset: "Aci m' envia ma
mare per a que prenga este present, que a vegadeds beses mans que voldries
vore, cremades". L'ama que se ho sent, agarra un granera i li l'ensenya
dient: “ ¿¡ hala, al carrer!.”
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.