Les plomes de la gallina.



Va anar a confessar-se una dona i es va acusar d'haver difamat a una veïna, Creia que no havia pecat, perque lo que havia dit era veritat, encara que no era del domini public, pero com mo estava segura d'haver obrat be, vullgue confessar-se-ho.

El confessor li va donar la següent, lliço: mira, filleta, encara que lo que has descobert de la teua veïna siga veritat, com és un pecat ocult, tú has fet mal en divulgar-ho: el pecador ocult te dret a la fama, tesor de inapreciable valor, i si algu li la lleva, li fa un robo, que obliga no sols a confessar el pecat, sino tambe a la restitucio de la fama.

Encara que ha hages dit a poques persones, éstes aniran dient-ho ad atres en secret i al final tots ho sabran; sera el secret de la saria.

Per a que te done l'absolucio tens que refer ans la fama d'eixa veïna.

Ves a casa i porta una gallina, la difamadora va a casa, porta una gallina i li la presenta al confessor.

Este li diu: ara ves i recorre tot el poble, escampant les plomes, i torna aci. La penitenta fa lo que li diu el confessor: escampa les plomes per tot el poble i torna al confessonari.

Ara, li diu el capella, ves per tot el poble i arreplega totes les plomes que has escampat.

La pecadora, tota sorpresa, exclama: Pare confesor, aixo es impossible. ¿ Com les vaig a arreplegar, si l'aire ya se les haurà endut Deu sap aon?.

El capellà li replica: tan dificil o impossible es arreplegar les plomes escampades, com arreplegar la mala fama que tú li has posat a la teua veïna. Depren la lliço i no tornes a pecar.




Artana Estiu 1991

Per Josep Maria Guinot i Galan

      El Pare Guinot.