En certa ocasio la rabosa li ponderava a un llop la força de l'home:
"es l'animal mes forçut de la creacio, ningun animal pot resistir-se ad
ell, tots tenen que recorrer a l'astucia per a lliurar-se de la seua crueldat”.
El llop, pretencios, orgullos del seu vigor, va contestar: ya tinc ganes de
tropeçar-me en u d'ells, per a demostrar-los que el llop es superior a l' home
si alguna vegada topetara a un home, li faria front, i voriem qui pot mes, ell
o yo. Yo puc facilitar-te'n u, si tu vols, - digue l'astuta rabosa, yo
se per a on ne passa u cada dia; vine a buscar-me dema de mati i te'l
mostrare. A la sandema de mati, el llop va anar a buscar a la rabosa a on esta
l'esperava, i els dos junts se dirigiren a un cami pel que la rabosa sabia que
tots els dies passava un caçador. Estant esperant, pel cami va passar un home
vell, i al vore'l el llop pregunta: ¿ eixe animal es un home?. I la rabosa
respongue: no, eixe animal ho ha segut, pero ara no es mes que un ancia. I el
deixaren passar sense fer-li res.
Al cap d'un rato passà un chiquet, que anava en una garbeta de visc per a
caçar pardalets. El llop pregunta: ¿ Es eixe animalet un home:? I la rabosa
contesta: no, eixe animalet encara no es home, pero serà si no se desgracia.
Ara no es mes que un chiquet. I el deixaren passar sense fer-li res.
Per fi apareix el caçador en una escopeta de perdigons penjada al coll i un
gavinet de montanya a la cintura. ¿ Es eixe animal l'home que esperem? pregunta
el llop. I la rabosa diu: Si, eixe es l'home en qui has de combatre si vols
medir les forces en ell; yo per lo que puga ser, m'en vaig a la meua cova; ya
t'aclariras tu en ell, en la cova t'espere. El llop, sense pensar-ho dos
.voltes, va a acometre al caçador, mentres este pensava: ", llastima que
no haja portat l'escopeta de canons carregada de bales, puix la que porte no es
mes que escopeta de perdigons, que no servix nes que per a cacçar pardalets. A
pesar d’aixo el caçador apunta al cap del llop i li dispara una descarrega de
perdigons. El llop al recibir-la va fer una caraça, en expressio de dolor, pero
va seguir avançant contra el caçador, qui li va fer una segona descarrega. El
llop, tot coent,continuà avançant, i el caçiador, al vore-se'l ya damunt,
recurrix al gavinet de montanya que portava i li fa unes quantes fe'rides,
suficients per a que el llop, malferit, emprenguera la fuga.
El llop, en el rabo entre cames i queixant-se amargament, es presentà en la
cova de la rabosa, fet un ecce-homo, i li va dir a la rabosa: “quanta rao
tenies”. La rabosa pregunta: ¿ que t'ha passat, bon amic, que vens tot
ensangrentat i malferit?. I el llop li explica lo ocorregut en estos
termens:" es veu que l'home te un poder diabolic si no, no s'explica lo
succeit: primer, aquell home va agarrar un basto foradat, i pel forat me va
enviar una canonada d'aire, plena de pedretes, que me va fer el cap en sanc,
produint-me un dolor horrible per segomna vegada va bufar pel canut i me va
enviar una de rajos i centelles; pere fi, quan ya estava yo casi damunt de'ell
i a punt d'embestir-lo, va traure una garra del cinturo i me va fer en ella
estes ferides, que no sé si no me costaran la mort. La rabosa digue: ara et
convenceras de que l'home es el rei dels animals i l'animal mes feroç de la
creacio, perque ademes de la força que te, conta en l'inteligencia.
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.