El Mig-Pollet





En un poble de Castello vivia un pollastret a qui, per ser tan chicotet, li dien "Mig-pollet". A pesar de ser tan chicotet, tenía una forca sobrehumana: podriem dir magica. Se carregava a les espales tot lo que volia, per mes que pesara, i no se cansava gens, perque estava enchisat per una fada que li havia donat aquell poder.

Un dia Mig-pollet va decidir anar a la fira que feen en l'ermita de Sant Jaume, prou junt del poble a on vivia. No obstant la distancia, Mig-pollet va dir: si es fa de nit pel cami, em retirare per qualsevol cova o caseta i al sendema, quan se faça de dia continuare el meu cami.

A l'eixir del poble s'encontrà un gatet prenent el sol, qui li va preguntar:

¿Mig-pollet, a on vas?

A missa Sant Jac, respongue Mig-pollet.

¿Vols que vaja yo tambe?

No, no, que te cansaras.

No me cansare.

Mig-pollet va consentir que el gatet l'acompanyara. Pero al cap d'un temps el gatet s'havia cansat i va dir:

Mig-pollet, yo em canse.

¿Veus com t'ho dia yo? Puja dalt del meu collet.

Arriben un poc mes avant i veuen un gosset ajopit a la vora del cami, qui pregunta al pollet:

¿Mig-pollet a on vas?.

A missa Sant Jac.

¿Vols que vaja yo tambe?.

No, no, que te cansaras.

No em cansare.

El gosset seguix al Mig-pollet, al principi molt llauger. Pero pronte se cansa i mig pollet ha de carregar-se el gosset al coll.

Mes avant s'encontren un cavall que estava pasturant. L'animalet li diu al pollet:

¿Mig-pollet, a on vas?.

A missa Sant Jac, respon Mig-pollet.

¿Vols que vaja yo tambe?, diu el cavall.

No, no, que te cansaras.

No me cansare, diu el noble cavall.

Mig-pollet accedix a que el cavall l'acompanye, pero arriba un moment en que el cavall ya no pot mes i exclama:

Mig-pollet, yo me canse.

¿Veus com t'ho dia yo? Puja dalt del meu collet.

Caminant, caminant topeten en un bou que havia fugit del corral. El bou pregunta:

¿Mig-pollet a on vas?.

A missa Sant Jac.

¿Vols que vaja yo tambe?.

No, no, que te cansaras.

El bou diu que no se cansarà, pero se cansa, i Mig-pollet ha de carregar-se'l al coll.

Encara que Mig-pollet tenía molta forca, i no es cansava mai, l'ermitori estava llunt; anaven a poc a poc, i se'ls va fer de nit pel cami. Per sort van vore una caseta, al pareixer abandonada, i allí se dirigiren per a passar la nit a cobert i continuar la peregrinacio al día següent.

Com la casa estava tancada, el gat va entrar per un forat i abrí la porta per dins.

Entraren tots en la caseta i se situaren: el gat en la llar; el gosset darrere de la porta; el cavall en el pessebre; el bou solt en el corral; i el.

A mija nit venen els lladres, que eren els amos de la caseta, i nomes entrar, el gos els mampren a mossos. Veuen els ulls del gat i, pensant que eren brasses del fo que havien quedat a l'apagar-lo, intenten encendre un misto en els ulls del gat. Este arremet contra ells arrapant-los sense compassio. Fugint del gat i del gos, els lladres intenten tancar-se en el corral. El cavall . i el bou, que els senten els mamprenen, el cavall a coces, i el bou a banyades. A tot aixo el Mig-Pollet, no parava en les picotades i el gat i el gos continuaven atacant als lladres, arrapant-los i mossegant-los. Pero el que dona la solucio difinitiva fon el bou, qui en quatre banyades va tirar als lladres al carrer per damunt de la tapia.

Aixina, puix, aquella nit se feren amos de la caseta, Mig-Pollet, el gat, el gosset, el cavall i el bou.




Artana Estiu 1995

Per Josep Maria Guinot i Galan

      El Pare Guinot.