Era una dona a qui la gent l'anomenava "La Demanadora", per la seua
aficio a eixercir eixe ofici: sempre ana va per ahi explicant que era tan
pobreta...A una li demanava una tomata, a una atra, una pebrera, un troç de
pa, mixtos, un chorret d'oli, o qualsevol atra cosa la qüestio era demanar,
fora lo que fora.
Les veïnes estaven hasta el cap d'ella. A ultima hora,
quan demanava alguna cosa ya no li feen gens de cas, i se la traien de
damunt dient-li que no tenien lo que demanava.
Pero la tia Demanadora, en
una ocasio en que estava molt apurada, va-acudir a un ardit que li va donar
resultat.
Va anar de casa en casa pel veïnat dient “que se li havia
mort el fill que tenia” un chicot mes malfainer que un gos, “que estava
en extrema necessitat, i que no tenia diners ni tan sols per a fer-li la
mortalla”.
Con s'expresava en forma tan llastimera, les veïnes se van
condoldre d'ella i li van donar diners, unes veïnes mes, i atres meys,
segons sa generositat i possibilitats economiques.
Li preguntaren a
quina hora seria el soterrrar, i ella els digue que a ultima hora de la
"vespra", que no anaren a sa casa hasta que es fera hora, perque la casa
era chicoteta i alli no cabrien.
Els va dir una hora tardana en la
picara intencio de que, quan anaren, dir-los que havien fet tart, que ya
se'l havien emportat.
Al chic el va tindre tot el dia amagat, pensant
enviar-lo a la sandema secretament a casa d'uns parents que vivien en el
poble del costat.
Pero no contava la Demanadora en el poc coneiximent
del chicot, qui, quan li va pareixer que estava massa temps tancat en casa
i s'aburria, ixque al carrer a donar un volta pel poble i distraure's un
poc.
Una dona que'l coneixia i havia contribult a la colecta per a
l'enterro, el va vore pel carrer i el va reconeixer, i pensà: "No es eixe
el fill de la Demanadora que havia mort i que havien d'enterrar esta
"vepra" ?.
S'acosta al fals difunt i li pregunta: ¿ en qué ha estat
aixo? ¿ no t'havies mort?.
I ell replica: si, yo soc el fill de la tia
Demanadora , yo soc el que s'ha mort, pero m'aburria d'estar tant
de temps tancat en casa i he eixit a passejar un poquet.
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.