Hi havia un rei molt ric i poderos, viudo, en sis fills i una filla.
Un dia va anar a caçar al bosc en companyia d'alguns vassalls. Al vore un
venat molt bonico s'en va anar darrere d'ell, perseguint-lo, i es va perdre
en l'espessura de la selva.
Anava d'aci cap alla i no encontrava
l'eixida, cada vegada estava mes perdut, per fi va vore una alqueria i es
va aproximar ad ella.
A la porta estava sentada sobre una mola de moli
gitada, una dona de prou edat, mes lleja que un pecat, i el rei s' acosta
ad ella i li diu: bona dona, per favor. ¿ no m'indicareu l'eixida d'este
bosc, que m'he perdut?.
La dona aquella, que era una bruixa, al vore
al rei se va somriure, perque el va reconeixer, i li va contestar: Vos lo
indicare, pero en una condicio: que vos caseu en la meua filla.
No tingau por, que es jove i guapa, i no vos penara. Si voleu vore-la,
esta ahi darrere.
El rei va desmontar del cavall i va anar a on estava
la jove i li paregue molt guapa.
Com no li quedava atre remei, li va
donar paraula a aquella bruixa de que es casaria en la seua filla.
La dona li va indicar el cami per a eixir d'aquella maranya, i als
pocs dies se realisava el casament.
Pero va resultar que aquella
recencasada era tambe bruixa. Baix una apariencia bondadosa, amagava
mals sentiments, i pronte es va donar conte el rei de que era una mala
madrastra per als seus fills.
Per culpa d'ella era impossible la
concordia dins de la familia real. El rei, per a restablir la pau, va
decidir que els fills vixqueren a part, en un castell de la seua
propietat a molts quilometros del palau real.
I alli els va portar
a viure sense dir-li a la reina l'emplaçament del castell. Pero esta se
ho va arreglar de manera que, averigua a on estava el castell, i un
dia va anar alli a vore'ls i els va portar de regal una camisa de
seda preciosa per a cadascu d'ells.
Aquelles camises estaven embruixades. Els chics se les posaren, pero la
chica no: per aixo ells al poc de rato estaven embruixats i convertits en
sis cisnes blancs com el jasmil. Convertits en cisnes, començaren a correr i
se escamparen pel terme.
Una masovera els va arreplegar i se'ls va
emportar al mas, i es cuidava de donar-los a menjar. Els va fer un llitet de
palla, a on s’ajocaven per a dormir.
La germana va localisar als cisnes
i tots els dies anava a vore'ls, justament en el moment en que sabia que
recuperaven la seua condicio humana, ya que la bruixa els concedi ser
persones per un quart d'hora al dia si se rascaven en el pic a la posta
del sol.
En estes converses els infants li van dir a la germana que
se'ls havia comunicat que tenin que estar embruixats cinc anys, i que per
a desembruixar, era precis que els cobriren les espales el dia de San
Joan en un mantó de llana de colors variats, teixit per una princesa.
Al saber-ho la princesa se pasavà tot el dia en el castell fent punt de
gancho per a teixir el mantó de llana en colors que havia de desembruixar
als seus germans.
El rei volia que la princesa tornara a casa a viure
en el palau, pero ella per por a la madrastra no ho va consentir mai.
I quan van passar els cinc anys, el dia de San Joan, va anar la princesa
a la masia, va posar el mantó sobre el llom dels cisnes i estos van
recobrar la forma humana
Els fills del rei se dirigiren al palau real i obligaren a son pare, el
rei, a que tornara la madrastra a la bruixa de sa mare partir d'alli
els infants i la infanta vixqueren al costat de son pare i foren
feliços.
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.