Era un retor que tenia una ama molt certa, la qual tots els dies li
preguntava que volia que li guisara per a dinar.
I es que el pobre retor
tenia la tensio un poc alta i estava a regim.
De nit no havia problema,
perque sempre sopaven lo mateix: un bollit de criadilles o verdures i peix
torrat, o un ouet en "tortilla" o estrellat, perque el mege li havia dit que
el sopar fora llauger.
Pero un dumenge el retor va anar a dir missa major sense ordenar-li a la
criada lo que tenia que preparar per al dinar.
Quan l'ama es va donar
conte s'en va anar a l'iglesia a preguntar-li-ho al senyor retor.
Agarra
un conill que tenia preparat per a fer el dinar, se'l posa baix del devantal,
i chano, chano se dirigix a l'iglesia.
Entra per la porta principal i
es queda dreta, nomes passar el brancal, y espera a que el capellá se gire
cara al public, perque aço va ocorrer quan encara els capellans dien la
missa d'espales a la gent.
Com la missa era llarga (per a no esperar-se
fins que s'acabara perque s'hauria fet massa tart, quan arriba el moment
en que el celebrant se gira per a fer la salutacio, la criada, des del
canzell, se trau el conill de baix del devantal ¿l'alça tot lo que pot
per a que el retor el vera.
Este que el veu, reacciona inmediatament,
i en la tonadeta del "prefaci" li diu a la criada:
Catalina nostra
que el conill me mostra
si es gros, fes-lo en arroç
si es prim fes-lo en salssim
la cabecolorum fes-lo en salsorum
per omnia secula seculorum.
La criada s'en va anar en seguida a preparar el dinar i va guisar el conill
com li havia dit el retor.
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.